NO al bou embolat, NO al bou encaixonat

Des de l’Associació Animalista els Poets, volem manifestar la nostra posició davant la consulta que l’Ajuntament convoca entre el 9 al 15 de Gener de 2017 sobre el bou embolat i el bou encaixonat.

Votar o no anar a votar, si volem bous embolat o bou encaixonat a Pedreguer.

Aquesta frase ho defineix ben clar, no es tracta de votar un SI o un NO, en la consulta promoguda pel nostre Ajuntament, sobre dos actes taurins concrets a les festes del nostre poble. Es tracta de que hagi un mínim de participació, un 25% sobre el cens (que acudeixen a votar almenys 1650 persones) i que a la vegada es pugui aconseguir un NO rotund a la bogeria d’aquests dos horribles actes de tortura i maltractament dels animals, és tot un repte encara que partim amb aquest gran desavantatge.

Per començar aquesta Associació no estem d’acord en votar el que és una evidencia. La Tortura no es vota: s’aboleix, tant amb les persones com per suposat als animals. Però ens trobem en la tessitura que s’han organitzat unes jornades per a convocar a les ciutadanes i ciutadans de Pedreguer per a que ens pronunciem, si estem a favor o no d’aquests dos actes. Doncs be, donada aquesta circumstància en veiem en l’obligació de participar de forma activa a favor del NO a aquestes dos modalitats. La nostra campanya estarà basada en informar, tant a través de la nostra xarxa, premsa, també organitzarem actes i conferències denunciant la ignomínia que suposen aquests esdeveniments, que per a res són festius i menys culturals. I per suposat demanarem a totes les persones que voten NO a aquesta barbàrie.

Tot i que existeix una legislació sobre els animals, resulta molt curiós que el Benestar Animal ha estat identificat com una de les prioritats del Pla Estratègic de la OIE des de l’any 2001 però el codi d’aquest camp de conducta és molt limitat. I si d’Europa no fan res o quasi res, menys fan des de el govern central i governs autonòmics (excepte cas Catalunya o Canàries) El benestar animal te a veure amb les sensacions experimentades pels mateixos animals, això és: L’absència de fortes sensacions negatives, sofriment, maltractament i la presencia de altres positives, que podríem denominar plaer. Tota avaluació del grau del benestar animal deu centrar-se en el mesurament d’aquestes sensacions.

Per això, estem en contra de la impunitat en que s’organitzen a les nostres festes actes taurins en que un animal pot sofrir tot tipus de maltractament, físic i alhora psíquic. De sobra són conegudes la bestialitat de transportar dins d’un caixó tot tancat, a les fosques un animal que al ser arrossegat, brama i crida per no entendre res del que està passant. Tremolen de por i la prova està que quan obrin la porta del caixó ixen esperitats (no és la seua bravura d’animal ferotge, com alguns interpreten) volen fugir, refugiar-se de tot allò que no entenen. Però, és ben al revés, es troben rodejats de molta gent d’eufòria desmesurada portada als límits que els crida, els insulta i en molts cassos els pega amb fortes vares. El bou després de ser el joguet d’alguns i esgotar-lo, serà portat al escorxador. Tot aquest sofriment d’abans era necessari per acabar morint?

Tanmateix passa amb el bou embolat, tot i que no és transportat dins d’un caixó l’obliguen estirant-lo amb una corda a lligar-lo a un pal mentre li col·loquen unes boles, impregnades de quitrà a les banyes (prèviament retallades) per a després encendre-les, lo qual en una gran majoria aquests animalets tenen ferides i lesions de vista provocades per les guspires de les boles de foc. Al igual que el seu homònim de l’encaixonat també és vexat i maltractat mentre dura la seua exhibició a plaer dels més acòlits aquesta macabra representació. Més bestial ja no pot ser.

Encara que hem sentit dir que en aquests dos actes no està comprovat que els animals pateixen en aquestes situacions i afirmen “Són animals i no senten res”. És una gran mentida! Podem dir que en aquests actes purament “banals “ de morbositat per alguns l’animal pateix una alteració del seu normal funcionament.

Està demostrat científicament que davant d’una situació d’estrès, l’organisme pateix una sèrie de reaccions fisiològiques que es tradueixen en l’activació del eix hipotàlem-hipòfisis-suprarenals i del sistema nerviós vegetatiu. Aquestes hormones són les encarregades de posar l’organisme en estat d’alerta preparant-lo per a LLUITAR o FUGIR, Ambdues, la adrenalina i la noradrenalina intervenen en la generació d’una sèrie de processos que produeixen una fase d’alarma on entren multitud de factors, dels quals en destaquem alguns: Augment de la freqüència cardíaca. Es contrau la melsa alliberant gran quantitat de glòbuls rojos. Es produeix redistribució de la sang, abandonant punts com és la pell (per això la pal·lidesa) i les vísceres intestinal per anar al cervell, cor i músculs. Al augmentar la freqüència cardíaca provoca una alta pressió arterial. Dilatació pupil·lar. Augment de leucòcits. Disminució de limfòcits i un llarg etc. Provocant d’aquesta manera un trauma i un estrès disfuncional donant-se cassos de mort sobtada del animal.

Alguns s’entronquen a dir que hi ha que conservar les tradicions. Quines tradicions? En èpoques passades era tradició tindre esclaus, arribant a obligar-los a combatre a mort entre ells i/o contra animals. També era tradicional que la dóna no tinguera cap valor ni cap dret. I tantes d’altres que podríem estendre quantiosament en aquest escrit.

Si el bou encaixonat i l’embolat és una tradició ja és l’hora d’acabar amb aquestes macabres tradicions.

Davant de tot açò, no podem estar de braços plegats i no denunciar aquesta pràctica i demanar un VOT NEGATIU en la consulta participativa de Gener per posar fi a aquesta brutalitat i mai millor dit, bestialitat.

NO AL BOU EMBOLAT!
NO AL BOU ENCAIXONAT!