El pont de l'arc "iris"

Compta la llegenda que quan els àngels de quatre potes (i qualsevol altra criatura que hem estimat) s'acomiaden de nosaltres i, amb un suspir, deixen escapar el seu últim adéu, atravesen el Pont de l'Arc iris. A l'altre costat del pont es troben parderes i colines en els que poden correr, jugar i gaudir de la seua inocència.

Diuen que ahí hi ha prou espai, menjar, aigua i sol per a que tots ells es troben be. A més, segons esta llegenda, tots els que han estat malalts o llastimats, veuen la seua salut restaurada i rebosant d'alegria.

Els nostres amics estan contents i satisfets, excepte perquè anyoren a algú especial que van deixar a l'altre costat del pont, per això, de sobte, mentre tots corren i juguen, algú s'atura i clava la seva mirada en l'horitzó.

El seu cos s'estremeix i, amb gran emoció, es separa del seu grup, i corre camp a través ràpidament. Ells ens veuen a meitat del pont i van corrent a rebre'ns. Compta la llegenda que, aleshores, humans i animals, amics de l'ànima, es reuneixen i mai més es separen. Romanen units per sempre a través d'una mútua mirada sàbia plena d'amor i noblesa.

Esta llegenda omple el nostre cor d'esperança davant la pèrdua dels nostres benvolguts animals. Ella ens ajuda a compendre de manera metafòrica que, quan un aniaml se'n va, roman per sempre en els nostres cors.

Busquen Llar
Busquen Llar

Uso de cookies de elspoets.org

Utilizamos cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y la experiencia de uso de este sitio web. Al continuar con la navegación entendemos que se acepta nuestra política de cookies.

Cerrar aviso cookies